Dilluns, 4 de juny del 2012

Avui ha estat la última classe. Les classes de cloenda de la Mònica m’agraden. Sempre té tendència a fer classes en les que et remou per dins. Un atac constant a les emocions, per a que surtin. Si, encara recordo quan en vaig parlar amb un amic. En fi, deixo aquesta reflexió sobre les classes en general i començaré amb aquesta en concret, que no ha estat menys interessant.

Primer de tot, ens ha fet triar, d’entre diverses cartolines, la que més ens cridi l’atenció el color. Jo he agafat el violeta, al igual que en Christian (si, recordo el seu nom, visca!). La Mònica ens ha fet com una explicació sobre els Chakres. Jo ja en sabia alguna cosa gràcies a una sèrie de manga, però allà no està com ens ho ha explicat la Mònica. Ara estic mirant per internet a veure ben bé com es defineixen i tal.

En fi, els Chakres són punts d’energia en el cos, distribuïts verticalment, des del coccis fins sobre el cap. Cada punt té un color. El que jo he agafat, significava algo de que tinc una comprensió cap a la vida. Però de totes maneres això no té per què ser cert, com tantes altres coses. En fi, però m’ha resultat interessant de comentar-ho.

Després, ens ha dit que dibuixem o que escribim alguna cosa en les cartolines, doncs a ella li agrada tenir un record material de cada grup al que dóna classes. La veritat és que jo també sóc materialista en aquest sentit, jo també tinc una capsa on guardo diferents objectes que em recorden situacions, persones o époques passades. És tot molt nostàlgic, però ho trobo preciós quan una és força sentimental.

En la cartolina he fet una mica d’explicació que ha estat un any molt positiu per a mi. He conegut moltíssima gent i el fet de separar-me de la rutina palamosenca m’ha ajudat a crèixer. Jo sempre he estat, i segueixo sent, una persona que conserva els amics de tota la vida, no importa la distància ni les pèrdues temporals de contacte (que n’hi ha hagut, i moltes). La veritat és que quan he escrit el balanç sobre aquest any, no he pogut pensar només en l’assignatura de subjectivitat, necessitava parlar sobre l’any en general. I és que aquest poti-poti de cursos i assignatures ha estat el millor que em podria haver passat, espiritualment, és clar, en qüestió d’horaris per fer treballs en grup a vegades m’ha resultat frustrant. Bàsicament el que m’enduc d’aquest any ha estat la quantitat de persones que he conegut i les habilitats socials que he guanyat. Aquest canvi també l’he notat a Palamós, doncs he mantingut converses amb persones que coneixia, però amb les que mai hem tingut una conversa més llarga de cinc minuts. És força insòlit, aquest canvi.

A més del text, també he dibuixat tres ninos, un representa que sóc jo recolzada a dos amics. Un d’ells és en Joan i l’altre és l’Eva. L’Eva és amiga meva des que anàvem a la guarderia, mentres que en Joan l’he conegut aquest mateix any. Després també he dibuixat una rodona al meu cor, ja que tinc entés que el cercle és la figura que representa la perfecció. L’he pintat per dins per representar que el meu cor és “ple”.

També he dibuixat un cor buit i tatxat entrellaçat a un altre cor pintat per dins. Això té més a veure amb què finalment he acabat amb una relació estable molt llarga. El cor és buit perquè tot i la gran estima cap a la meva exparella, l’amor que hi havia era d’amics. El cor ple representa les meves renovades ganes d’estimar i ser estimada arrel de l’anterior ruptura.

Després, un per un, hem anat explicant el significat del que nosaltres hem escrit i dibuixat.

Jo, bàsicament, he deixat anar el que he estat recordant durant tot l’any. I és precisament l’any anterior. I és que en contrast, és normal que tingui tant apreci al que he viscut aquest any, és normal que li doni tant de valor. L’any passat vaig perdre dos familiars i, aquest, n’han nascut dos més. A més, vaig estar-me tot un any tancada a casa, estudiant, sortint amb amistats però l’experiència de la universitat no era la mateixa. Aquest any he conegut gent per partida doble. No ho sé, és que és quelcom que havia de comentar, ho tenia a dins i em rosegava, de la mateixa manera que passaba a classe de Pèrdua i Dol. Ha estat com una realitat que no he mostrat fins el final del curs.

La veritat, tenia ganes de plorar, la comparació entre aquest any i l’anterior és brutal. Només em queden exàmens, aquesta ha estat la última o penúltima classe. Deixo enrere un any força intens per tornar a la rutina palamosenca. Feina, Ateneu de Palamós, platja i amistats.