Mirall Trencat

Mercè Rodoreda ens narra la història d'una família que ha estat construïda per la seva personatge principal, Teresa Goday. Teresa Goday, una dona que ha estimat alhora que ha enganyat. Dolenta? No. Va començar amb el primer marit per a obtenir un ascens social, ja que aquest li va proposar directament que el que no volia era viure sol. Teresa no va fer malament. Pel seu fill secret va trobar una família i ella se'n va fer càrrec econòmicament. Per altra banda va donar a aquell pobre vell l'estimació que necessitava abans de morir.
Ella no va fer pas res mal fet. Ni a un ni a l'altre va explica la veritat. Algunes veritats fan un mal irreparable. Si hagués dit la veritat al seu primogènit, li hauria pogut causar dolor. De la mateixa manera que si hagués dit la veritat al pobre ancià li hagués tret la il·lusió i només li hagués pogut causar maldecaps.
No, la Teresa Goday no va ser una mala persona. La Teresa Goday va viure per a ella i va procurar no fer mal als demés.


Mirall Trencat, des d'una visió realista narra els diversos problemes familiars de les generacions de la família de Teresa. Mort, gelosía, infidelitat, engany... Amor prohibit, goig de joventut, records...

Va de gats.

Quin gat més maco ^^. És una llàstima que molta gent faci el que ell fa. Sabeu per què? Doncs perquè gatets tant macos com aquets, que somriuen i se't refreguen, algun dia et mosseguen. A mi m'han mossegat molt. Ja no em fa llàstima que m'hagin mossegat, ara em faig llàstima a mi mateixa perquè he sigut tant tonta de deixar que em mosseguessin masses cops.

No. No vull pecar més de novata. Però segur que hi tornen... Com a mínim, espero que no m'agafin pas tant il·lusa.

Confiar en la gent? Si. Però en quina? Per evitar ser mossegada pel gat, haig de ser jo tambè un gat? No m'agrada ser el gat. Sóc massa contraria a aquest gat. No pas per ser una santa ni perquè mai hagi arribat a ser una mica com el gat.

Començant malament

Començo fatal. Encara em queden moltes hores d'estudi. Porto història clavada al cervell. I run-run i run-run i run-run. Les oracions subordinades me la pelen, de la mateixa manera que m'interessa ben poc saber les dades exactes de les morts de gent com en Franco o en Blanco. Cultura? Si jo no ho nego pas, que no sigui important saber-ho, però que a mi se'm dona fatal. En tinc un professor que m'anima i m'ajuda, però tot i això, no estic feta per la història. Mai he tret bones notes en aquesta matèria. Odio que assignatures que no m'interessen i se'm donen malament estiguin a punt de fer-me suspendre el curs. No dic pas que hagi de suspendre, tinc la oportunitat d'aprobar, però les possibilitats són molt... complicades?

Història de l'Art. No m'agrada la punyetera arquitectura. Els edificis no s'han de veure en fotografia, no tenen punyetera gràcia. Si m'agafes i em portes a veure la Maison Carré, et diré que és un edifici molt maco i que m'encanta. Em dons una foto de la Maison Carré i, sincerament, me la porta fluixa.

Una altra història son les pintures. M'encanta Toulousse Lautrec. M'agrada tot el que hi ha darrere de La Goulue i les lletres vermelles MOULIN ROUGE MOULIN ROUGE MOULIN ROUGE.

El puntillisme és curiós. Segur que jo tindria la paciència de fer-ho, el que no tinc és temps, i si el tinc, no me n'adono.

Van Gogh i Munch. Quin parell de personatges més extraordinaris. No m'extranya que robessin el crit, jo també ho faria, si pogués. I tu, senyor Van Gogh? Com tenies esma de fer un quadre tan preciós en un moment tan baix? Sé que els teus "traumes" t'inspiraven, però quan jo estic traumada, tot el que faig (artísticament parlant) mai ha sigut ni mai arribarà a ser tan bo com ha sigut el que tu has fet. Ondula ondula ondula.... vent vent vent... NIT. Com podies pensar en una simbologia per totes les coses que hi vas dibuixar? Estaves deprimit... Quan ho descobreixi t'entendré. De fet t'entenc una mica, però reconec que em costa esforços. Deu ser la inexperiència.

Tornant al tema d'abans... visca els exàmens. Sense ells... el batxillerat seria la eso... seria més insoportable que ara... Odio fer el batxillerat... alhora que quan l'acabo el trobo a faltar... No ho entenc... Odio totes les matèries que no son artístiques... De fet, si no fos per la literatura de llatí, dubto que hagués pogut arribar a tenir l'esperança d'aprobar l'exàmen que he fet fa unes hores... encara no sé la nota, eh?


I per acabar el meu súper mega blog de l'univers... una frase... que m'inspira... a seguir endavant tot i la mala sort que arribo a tenir...

"El temps ho posa tot al seu lloc"